Trobada a Calella
d'Antònia Vilàs
Hi ha una vila a prop del mar
que així que arriba l'estiu
ja comença el seu bategar
i de joia el cor li somriu.
Gent de totes les contrades
arriben a l'entorn seu
les seves belles trobades
d'havaneres són sonades
i fan ressó a tot arreu.
Calella de Palafrugell tens el cor novell
pubilla encisera.
El teu cant arriba fins la pell
del jove i el vell quant sent l'havanera.
Calella em tens el cor robat
que és el que m'has donat
que et duc dins les venes
Calella a prop del teu mar
amb un bon cremat oblido les penes.
Hi ha una vila a prop del mar
dins la brisa marinera
on les barques les fa dansar
al compàs de l'havanera.
I la lluna i les estrelles
quan senten el gran brogit
obren les seves parpelles
il.luminant totes elles
amb estels la negra nit.
Aquesta bonica havanera de la coneguda compositora Antònia Vilàs ens fa una preciosa descripció de l’emoció i l il.lusió que envolta Calella de Palafrugell en la seva nit màgica de l’estiu.
El primer dissabte de juliol es celebra la seva tradicional cantada d’havaneres que s’ha convertit en tot un esdeveniment cultural de referència a Catalunya.
Ja des de mitja tarda aquesta preciosa vila de la Costa Brava empordanesa es converteix en un somni de color i melodia presents en cada racó dels seus carrerets blancs i mariners i es comencen ja a sentir les primeres notes i veus de les cantades prèvies com a preludi de l’esclat de música,llum i poesia que es viurà a la cantada gran de la nit a la cala del Port Bo.
Però com va començar tot? Com néixer la idea de convertir Calella en
L’any 1966 a Can Batlle,una de les històriques tavernes de Calella,es va organitzar una cantada d’havaneres de la mà d’en Francesc Alsius,Frederic Martí i Joan Pericot per presentar el llibre Calella de Palafrugell i les Havaneres d’en Joan Pericot,Ernest Morató i Frederic Sirés.
Un magnific recull de textos i partitures i el segon d'aquest tema que es publicava a Catalunya.
Neix també llavors el grup Port Bo,un dels impulsors de la cantada,format en aquells moments per Josep Xicoira,Carles Mir i Ernest Morató,acompanyats sovint al piano pel mestre de Begur, Frederic Sirés autor de la popular havanera La Gaviota (La Gavina).
L’èxit de la cantada va portar als organitzadors a repetir-la l’any següent de manera més formal i la primera cantada va tenir lloc a la platja d’en Calau (Calella) a la terrassa del bar La Vela el 2 de setembre del 1967.
L’èxit de públic fou una sorpresa i va animar a organitzar cada any una cantada a l’estiu que arriba enguany,2011,a la 45a de Calella de Palafrugell.
L’any 1969 els organitzadors,Associació d’Amics de Calella,van decidir traslladar-la a la plaça i cala del Port Bo on es celebra actualment aplegant més de 40.000 persones.
Per conèixer,emperò,la tradició de cantades a Calella ens hem de remontar a molts més anys enrera.
La història de les cantades a Calella de Palafrugell va començar cap a els darrers anys del segle XIX,en uns dies on les tavernes eren el punt de trobada de pescadors,mariners,tapers (artesans del suro)...
El lloc on la major part dels homes del nostre pais es recollien per compartir unes hores de conversa,joc i beguda.
I també el lloc on tots els seus neguits i somnis eren desgranats en cada trobada al voltant d’una taula,davant d’un got de vi a l’aixopluc del caliu de l’amistat.
La taverna jugava un paper molt important en la vida d’aquells homes i en ella va començar el cant.
El cant,que expressava tot el sentir d’aquells homes senzills,lluitadors i somniadors i que es va convertir en la seva alegria,entreteniment i evasió sentimental.
Els darrers anys del segle XIX hi havia a Calella cinc tavernes:a les voltes, la taverna de na Marieta Fonsa;a la plaça,la taverna de can Batlle i cal Noi Menut;al carrer Miramar s’hi trobava la taverna de la Marieta de can Fonso i al carrer de Pi-Roig,la taverna de can Batlle de dalt.
Les més concorregudes van ser les de la Marieta Fonsa i can Batlle de dalt.
Els primers cantaires hi solien aplegar-se en el que anomenaven “tercetos” (formats per les tres veus millors) i portaven el pes del cant a tot el poble.
El “terceto” era seguit arreu,per totes les tavernes i molts cops,sobre tot en diumenge,eren acompanyats pels cants generals dels seus seguidors en un ambient d’alegria i companyerisme.
Un dels “tercetos” més famosos del qual s’en va parlar molt anys era format per en Sebastià Morató,en Mèlio Vigorós de Calella i en Pacomio.
Pere Nuts i Mèlio Vigorós 1944
Sin más luz que la luna per Franciscu Rovira i Ricard Balil
L'Avi Mèlio per Mèlio Vicens
Va ser també famós en aquells mateixos dies un “terceto” que feia estada a Calella anomenat els Xiquets de Reus.
Va ser també famós en aquells mateixos dies un “terceto” que feia estada a Calella anomenat els Xiquets de Reus.
Eren tres fusters cantaires que anaven pel món treballant del seu ofici com a excusa per mostrar el seu art arreu on anaven.
Eren considerats de primera categoria i van portar la bonica mazurca, Playas de Salou a més d’altres peces de sarsuela que van tenir molt bona acollida a Calella.
Aquests tres cantaires van venir atrets per la fama dels cantaires de Calella i van ser part important de la vida del poble en aquells anys.
Al primer “terceto” els va seguir a primers de segle XX el format per en Tianet Lladó (Sebastià Parera),es Blau (Josep Esteba) i Pepet Gilet (Josep Bofill).En Mèlio Vigorós,el més jove del primer “terceto” va ser també amb ells fins la seva mort podent així transmetre les lletres genuïnes,el to just i tota l’emoció i sentiment de la seva veu.
Tianet Lladó i Pepet Gilet 1944
Ay Lola Dulce Prenda per Tianet Lladó i Pepet Gilet
Aquest “terceto” va cantar prou temps per aplegar-se amb el d’en Pere Nuts (Pere Ferrer),en Josep Puig l’ Hermós i en Franciscu Rovira, i tots plegats van ser part del darrer moment d’esplendor de les cantades a Calella.
El darrer “terceto” abans de la transició que va existir a Calella i que avui continua amb nous cantaires va ser el format per Josep Xicoira (Pitu Rompus),Carles Mir i Ernest Morató ,fundadors del grup Port Bo,que en els seus començaments foren acompanyats al piano pel mestre Frederic Sirés que va fer que les seves cançons estiguessin ja més enquadrades musicalment.
D'esquerra a dreta;Ernest Morató,Carles Mir i Josep Xicoira,fundadors del grup Port Bo
amb el mestre Frederic Sirés,autor de la coneguda
havanera La Gavina, al piano.
amb el mestre Frederic Sirés,autor de la coneguda
havanera La Gavina, al piano.
La Gavina per Port Bo
A Tamariu hi havia el “terceto” format per L’Abelardo,es Ninyo i l’Hermós que cantaven a la taverna de Can Patxei i d’alguna manera van començar a comercialitzar l’havanera al vendre números per el sorteig d’una ampolla de cognac.
L’Hermós era l’encarregat de fer la rifa de les tires que amb la seva gràcia venia a molt bon preu.
Guanyés qui guanyés,el cognac es posava en un porró i tothom en bevia.Un cop acavada la cantada es repartien els guanys.
L'Hermós i Josep Pla
La Caña Dulce per l' Abelardo,l'Hermós i en Ninyo
D’aquests primers cantaires s’ han deixat uns admirats comentaris:
-“...destacava en especial la veu de tenor d’en Pitu Rompus,molt aficionat a grans pinyols,la capacitat d’en Mir de seguir-lo arreu i el bon fer calmat i assenyat d’en Morató...”-
-“...he de recordar a en Mèlio (Emerio Diaz),home de fàcils i agradables paraules,d’una simpatia desbordant i una veu baixa i tremolosa que ha estat l’admiració durant molts anys de les cantades a Can Batlle de Calella els dissabtes d’hivern a la tarda,i ànima del que fou anomenat el grup de l’Estrop.
També cantava en aquest grup en Siscu (Francisco Rovira),història vivent,ja que començà a cantar molt jove amb els famosos cantaires de Calella i malgrat els seus vuitanta anys,conservava perfecta la seva clara veu,afinació i el més pur salanc que es podia escoltar.Coneixia totes les cançons antigues i va estar un gran puntal en la recuperació d’havaneres...”-
-“...l’Abelardo,el baix,tenia una veu envellutada i profunda;amb els seus contra cants i repeticions portava el ritme de les cançons.Vivia al cap de Sant Sebastià,era un home ferreny,amb boina de cantó i normalment amb una cigarreta a la seva mà esquerra,que al cantar dret,recolzava damunt l’estomac...es Ninyo de Begur,tot i que vivia a Palafrugell,era petit d’ulls penetrants,estàtic al cantar i afinava la segona veu com podia i de “corrido”,tal com ho havia aprés.
L’Hermós,Josep Puig,era genial.Vivia a Palafrugell on tenia una barberia.La seva veu profundament nasal no l’impedia arribar a tons
-“...Pep Gilet (Josep Bofill)gran artista de la cançó i del bon menjar.Les nombroses floritures en les seves cançons li donaven un estil molt personal i inimitable.Totes acavaben igual amb un “iujui”...”-
Ricard Balil i Forgas,pròleg a la segona edició del llibre Las Más Bellas Habaneras.
Aquests cantaires solien cantar sense acompanyament instrumental seguint el compàs amb palmades a les taules.No tenien coneixements musicals i cantaven de memòria i d’oïda amb una gran sensibilitat i amb senzillesa i naturalitat, un repertori format per cançons basicament en castellà i algunes en català.
El repertori d’aquesta època d’or del cant a Calella,en català, era constituït per obres de músics gironins com “La Fira de la Santa Creu” del mestre Albert Cotó de Figueres,per cançons velles que en aquells moments s’havien fet populars a l’Empordà com “La Pepa” i “A la Plaça”,sardanes,algunes cançons d’en Clavé i també de satíriques que agradaven força.
En castellà el repertori era molt més extens degut a les circumstàncies politiques de l’època,i foren les havaneres un dels estils musicals escollits pels vells cantaires seguint la maror musical de la Península en aquells moments.
Aquestes peces musicals de tonada gronxadissa i aire dolç i melancòlic evocaven l’amor,l’enyorança i els viatges i desig per terres llunyanes i exòtiques i formaren una part del seu repertori al costat de cançons populars catalanes,sardanes,polques i peces de sarsuela.
Les peces procedents del teatre musical eren repetides de boca en boca i així s’incorporaven al repertori popular.
Xavier Febrés,estudiós de l’havanera,ens parla en el llibre Las Más Bellas Habaneras,del fet de que les havaneres arribaren a Palafrugell de la mà dels tapers (artesans del suro) i el seu gust pel teatre musical i sarsueles tan en voga a la Península al segle XIX i les primeres dècades del XX.
Joan Pericot a Calella de Palafrugell i les Havaneres ressalta,en canvi,el paper dels mariners,emigrants retornats i pescadors en portar el ritme de l’havanera a les costes catalanes.
Dos punts de vista diferents que a mi personalment m’agradaria que poguessin confluir i que les dues vessants aportessin la seva història i la seva riquesa cultural a l’arribada i cultiu de l’havanera a Calella de Palafrugell.
M’agradaria pensar que tan els tapers per terra,com els pescadors i mariners per mar, van contribuir a crear el gust i estimació pel cant,la música i les cançons i aixi a regalar Calella i el seu entorn el vivíssim i autèntic sentiment que perdura i ens captiva a tots els que ens hi apleguem.
No sé que pensarien aquells vells cantaries,l’avi Mèlio,en Tianet,l’Hermós,si el primer cap de setmana de juliol ens acompanyessin a Calella.Alguns potser es posarien les mans al cap atabalats en veure el desplegament tècnic i la multitud a les cales i en les barques,i alguns potser s’unirien a la festa amb un somriure als
Voldria acabar amb unes boniques paraules d’en Joan Pericot extretes del llibre Calella de Palafrugell i les Havaneres que expressen tota l’emoció del sentiment viscut en aquells dies:
....-"En aquells moments a Calella encara s'hi vivia pobrament però amb calma i alegria..per això els que conegueren l'època d'or del cant i encara se sentien valents,mal haguessin d'anar a la xàvega o a l'artó cada dia,no renunciaren a cap peça del repertori que havien aprés dels pares.
La nova generació encara veié tot el esplendor d'aquella fogarada i s'hi afegí de bona gana.
Per això,entre uns i altres,encara ens feren recordar les Havaneres,per a captivar-nos novament amb el seu perfum de vainilla i amb el seu aire de ventall de palma....-
...-Ara tot és un record només;un record,però vivíssim,perquè darrera el pretext de les cantades i les Havaneres,vàrem conèixer en cadascun d'aquells homes de Calella una mena de calitat humana com no hem trobat-ni pensem de trobar-enlloc més del món."-
Bibliografia consultada:
Calella de Palafrugell i les Havaneres
Autors: Ernest Morató,Frederic Sirés i Joan Pericot
Edicions Port Bo 1966
Las Más Bellas Habaneras Autors: Ricard Balil i Bettina
Lozoya
Edicions Librum 1995
Anna Maria Esther
Col.laboradores:Joanita Montserrat
....-"En aquells moments a Calella encara s'hi vivia pobrament però amb calma i alegria..per això els que conegueren l'època d'or del cant i encara se sentien valents,mal haguessin d'anar a la xàvega o a l'artó cada dia,no renunciaren a cap peça del repertori que havien aprés dels pares.
La nova generació encara veié tot el esplendor d'aquella fogarada i s'hi afegí de bona gana.
Per això,entre uns i altres,encara ens feren recordar les Havaneres,per a captivar-nos novament amb el seu perfum de vainilla i amb el seu aire de ventall de palma....-
...-Ara tot és un record només;un record,però vivíssim,perquè darrera el pretext de les cantades i les Havaneres,vàrem conèixer en cadascun d'aquells homes de Calella una mena de calitat humana com no hem trobat-ni pensem de trobar-enlloc més del món."-
Bibliografia consultada:
Autors: Ernest Morató,Frederic Sirés i Joan Pericot
Edicions Port Bo 1966
Las Más Bellas Habaneras Autors: Ricard Balil i Bettina
Lozoya
Edicions Librum 1995
Anna Maria Esther
Col.laboradores:Joanita Montserrat
24 comentaris:
Un treball esplèndid i més!
He passat una bona estona llegint aquest magnific reportatge.T'hi has lluït.
És molt interessant i m'ha agradat saber totes aquestes coses dels primers cantaires.Molt bona la idea de les versions de les seves cançons.
Jo no sé que pensarien aquesta avis si fossin a Calella el dia de la cantada però més que bocabadats i satisfets es quedarien de veure aquest reportatge i esplèndid homenatge en un mitjà vom aquest.
Molt ben ideat i molt ben fet.El tornaré a llegir més d'un cop i escoltaré les entranyables cançons.La Carina encara no l'ha llegit però aquest cop segur que no en tindrà prou amb el meu comentari.
FELICITATS ANNA MARIA!MIL FELICITATS!
Ricard Pardell
Aquest cop no tindria perdó que no m'hi posés per dir-te;ESPLÈNDID!!
T'has pres molts treballs per deixar aquesta història de com va començar el cant a Calella.
Espero que molta gent ho puguin llegir i anar a Calella aquest any sabent unes quantes coses més.
Hi ha molts entesos,per descomptat,però goso dir que la major part de les 40.000 persones que s'apleguen a Calella en saben ben poc del que expliques amb tant entusiasme.
Les fotos,les cançons,el que dius i com ho dius,i la informació que dones dels llibre per qui vulgui aprofondir en el tema.Molt ben fet!!
M'ha agradat molt la cançó dedicada a Calella.
No ens en havies parlat mai...és molt bonica i fa venir ganes de cantar-la i set ja a Calella.
M'han agradat molt totes les cançons que has triat i escampat pel blog.I m'ha fet molta gràcia la d'Anna Maria..apa que deus estar contenta!No havia sentit mai unes havaneres tan precioses com les que has posat a tot el blog.
ES PRECIÓS.Estem molt contents per tu.
Petons i records del Vallàe.Carina Domingo.
ENHORABONA per tot el blog sencer tan ben fet i ideat.La música és veritat;fantàstica i un descobriment pels que no en sabem massa d'havaneres per què n'has fet una tria excel.lent.
En concret aquesta secció és entranyable.Pels que ja tenim una edat és emotiu que els més joves penseu en nosaltres i us recordeu del que feien els avis en els seus temps.
Ens has fet,més que una pinzellada,un bon resum d'aquest document històric sobre els pescadors cantaires i el que s'ha de saber sobre Calella amb molt carinyo amb les fotos i les veus mateixes..qui els hi havia de dir a aquests avis!!
La Marta Valls de can Secaire,estiuejava cap a Aigua Xelida i el seu sogre era de Palafrugell,segur que els devia conèixer o sentit a parlar.Avui mateix li parlaré del blog per què li farà molta gràcia.
Nena,per molts anys i endavant.La foto petita que has posat a la dreta oi que la vas fer tu amb el mòbil el dia de la cantada des de cal Josep? el sopar i l'ambient molt bé,però el so no arribava pas massa bé,recordes?tot i així va ser molt bonic.
Petons.Joan Miró
MOLT BONA FEINA.T'encoratjo a continuar amb aquest incomparable suport a la cançó de taverna.De tota manera veig que només vols centrar-te en les havaneres i cançó marinera.Em sembla molt bé.A mi m'agrada també la cançó picant com Aigua Xelida i les corrandes.Cada un tenim els nostres gustos.
T'ho has "currat" molt i m'agrada per què està molt ben estructurat,tocant tots els temes dins de l'havanera .És una molt bona mostra de suport i serà de valor tan pels que ja en sabem més d'haveneres que les quatre conegudes (sempre es pot aprendre més)com pels que estan practicament a cero.
Redactes molt bé i mostres molta sensibilitat.
Molt ben ideat el blog de Calella però també el de les cançons amb la seva discogràfia i sobre tot el dels compositors.
He seguit bastant el món de l'havanera sobre tot per les comarques barcelonines,m'agrada i et felicito per la idea de portar els seus compositors i les seves cançós a internet.
Et desitjo que sigui un punt de referència de suport a les havaneres.Pel que a mi respecta ja ho estàs aconseguint.
ENHORABONA I GRÀCIES PEL TEU ESFORÇ
Josep Maria Peiró,amic d'en Ricard i la Carina de Sant Quirze del Vallès.
Qui els havia de dir als avis pescadors que sortirien a Internet al cap de tans anys i que tothom sabria d'ells i la seva història!
Quina gràcia m'ha fet i quina bona pensada aquesta història de Calella i els vells cantaires.
Les fotos,les seves veus...tot està molt ben pensat i fet.
M'agrada molt la cançó de l'avi Mèlio.Se la cantava ell mateix? i també la que has posat en honor a Calella i les havaneres.No sabia que l'Antònia Vilàs hagués fet aquest homanatge a Calella.I ara vull dir que penso que dues cançons com aquestes tan pensades per Calella i els seus vells cantaires haurien de cantar-se i ser molt més conegudes.Com es que cap grup les canta o s'en parla?
També m'ha agradat molt tota la tria de música que has posat a tot el blog.Molt ben triades i totes molt bones.
M'agrada molt cada cop més tot el blog.Estiraré les orelles a la Consol si no t'en dius res.
MOLT BONA FEINA!
Josefina Torrent
Hola Anna Maria Esther!!Quina feinada wapa! però està clar que ho fas de gust!Sí que és ideal per cantar-la a Calella aquesta de la Trobada.L'hem d'aprendre per cantar-la aquest any!!Nena,ja saps que jo vinc a Calella per l'ambient,el cremat a la platja,la gresca i tot plegat..t'ho ara ja tu prens més en serio...els avis i pescadors cantaires que parles s'ho devien passar bomba en aquelles tavernes,no ho veus?? i molt ben fet que amb la vida que es portava llavors..sino et buscaves una mica d'alicient..
M'agrada molt el teu blog i si a tu et fa feliç doncs FANTÀSTIC! És una passada de ben fet.
T'he deixat un comentari per col.laborar, a la secció de les cançons per l'havanera de tota la nit a la barca sota el cel estrellat....entre bolero i havanera la trobo una passada.Un 10!!
Wapa,felicitats i molta sort amb el blog.
Tere Font
Aquesta pàgina és tan ben feta i tan ben pensada que et puc dir que era el que faltava per fer aquest teu blog encara més bonic i interessant.
M'ha agradat molt la història dels pescadors i penso en el meu pare i tots els homes de l'època que tan bons moments passaven a les tavernes.Però d'això del cant per Barberà i rodalies no s'estilava tan.Més aviat els jocs de cartes i les tertulies.
La cançó de l'avi Melio és molt maca i la del començament sobre les havaneres a Calella la trobo molt bonica i molt alegre.Opino com les altres persones.Aquest cançó s'hauria de cantar com La Bella Lola i les més conegudes.Sobre tot a Calella es clar,per què és en el seu honor i no es pot deixar oblidada.Jo no n'havia sentit mai a parlar.
Com l'has trobat.
Un blog cada dia més bonica,bufona.
Petons de la LLuïsa de Barberà.
I espero que els teus amics del Port Bo tornin a aquest any a Barberà.Els esperem!
Un aplaudiment per aquest reportatge.Te l'has guanyat nina, i no per què sigui de la familia,és que està molt ben fet.Ja sé que t'has documentat amb llibres logicament,però és com ho has sabut posar,amb els detalls de les fotos d'avui i d'ahir,les cançons originals dels pescadors i l'havanera dedicada a Calella,les fotos dels llibre i sobre tot amb molta sensibilitat i carinyo.Com sempre has sigut tu i sempre t'has mostrat.
Ha quedat fantàstic!
Penso,com veig que tothom, que aquesta havanera a Calella és molt bonica amb una tonada fàcil de cantar i recordar.A veure si aconsseguiu els teus amics de les havaneres i tu que la cantin els grups i que s'en faci difusió.
Un fort petó nina.
Paco Montserrat
Hola Anna Maria.
Ests una "crack"!!!
Com m'agrada't aquest reportatge que has fet,amb tants comentaris,fotos tant antigues...és preciós!
Estàs fent una gran feina,i és una bona eina pel record,i per la teva auto estima.Segueix així,investiga,comenta,capta,fotografia o demana col.laboració,però tu no ho deixis,perquè aquest blog,és un tresor molt gran i valuós.
També m'agrada molt l'havanera "Trobada a Calella";la trobo preciosa,però m'estranya que ningú la canti...Si hauria de ser un himne a Calella i cantar-la de conjunt a la cantada del primer dissabte de juliol!!!
Ho preguntaré a la gent que conec jo del món de l'havanera,si en saben alguna cosa,perquè aquesta peça,s'ha de donar a conèixer,això no pot quedar així!
Jo investigaré...ja et diré alguna cosa.
Cuida't Anna maria.
Una abraçada.
Dolors
No pots estar més acertada en el que diu la teva amiga Dolors.És fantàstic! i no és passió d'amics ni de familia,és que estas fent una feina incoparable.
Totes les seccions del blog,són molt ben fetes i estàs en tot,tocant tots els aspectes de les havaneres.
El que també trobo a faltar és que parlis dels grups d'havaneres,tu que els segueixes tan.
A veure si podeu fer alguna cosa amb la cançó de Calella noies,però a mi la que m'ha agradat molt és la de l'avi Mèlio.Què bonica i emotiva.I aquesta tampoc la canta ningú?
Moltes felicitats Anna Maria,l'avi Peio estaria molt content de vuere que recordes als de la seva genaració amb carinyo.
Records.
Concepció Casanovas
Per gust et deixaria comentaris a tots i cada una dels articles que has fet Anna Mª,però t'el deixo aquí per què aquest article amb la seva música i el toc entre antic i actual que li has sabut donar m'ha agradat molt.
FELICITATS de cor per aquest blog.És d'un gust exquisit per la música que has posat,les fotos tan maques i acertades,la sensibilitat i calor amb que ho expliques tot i per què has tingut molta visió en parlar de tot el que es pot parlar dins el món de les havaneres.
Ho trobo molt ben estructurat i presentat.
És un blog digne de visitar i perdre's-hi una estona per gaudir de totes les meravelloses cançons i la manera tan viva i sensible en que expliques les coses.Amb una sensibilitat femenina i inteligent.
No dubtis que tots plegats en parlarem, d'aquest teu blog tan artístic i et desitjo que segueixis endavant amb la mateixa il.lusió que sempre t'he vist portar des què et conec.
Aquest agost a Campllong,hi ha una bonic regal...ja deveu estar contentes!!
Petons per tu i la mare.
Joan Bosch
Com tots els teus amics,admiro el blog de Calella per com l'has fet.No hi falta detall;les fotos,les cançons del cantaires pescadors,la teva manera carinyosa de redactar-ho i aquest bonic començament amb l'alegre havanera dedicada a Calella.
Avi Mèlio,Trobada a Calella i la del Cantaire d'havaneres penso que s'haurien de portar habitualment als repertoris i donar-les a conèixer pel seu significat a més de per què són molt boniques.
També m'agraden molt les noves fotos que has posat al començament dels blogs.Més boniques que les primeres.De mica en mica,t'està quedant un blog meravellós.
Estic molt contenta per tu.Endavant!
Esther Queraltó
Quina il.lusió veure les fotos d'aquests avis i pescadors cantaires i ESCOLTAR-LOS!que bonic el que has fet!qui els havia de dir que sortirien per tot el món i tothom els sentiria i trecordaria aquelles estones felices que els passaven cantant vora el mar.
Sóc la Marta gran de can Secaire.El meu sogre els coneixia i els havia sentit sobre tot a Can Patxei.Quan anavem a Aigua Xellida ens en parlava.
Quins temps..i que bonica la teva pensada i fer-lis aquest merecut homenatge.Estic emocionada i en parlaré a tothom.
S'ha de saber que has fet una cosa tan bonica.Veus que tothom tu diu?
Saps que s'ha mort el cantant dels LLops de Mar que venen els estius a cantar sota casa teva?ho sabies?aquest any ha sigut trist per les havaneres es veu.Dos cantants de tota la vida i tots dos del mateix.Es ben bé que ha la vida no es pot mai estar segur.Jo sempre recordo en Carles Sabater de Sau,tan jove pobrissó i després d'una actuació.Recordes quan la Marta,la Meritxell i tu feieu cua a Platja d'Aro per què us signés un disc?Tenin la vida ben bé a l'encant i això ens fa reflexionar molt.
Bueno bonica,que tinguis molta sort amb el bloc,ja veuràs com si,per què les coses que es fan amb tan amor i dedicació sempre es valoren i porten felicitat i coses bones.
Molts records i tingués per segur que seguirem el teu bloc.Jo ja fa tres dies que el vaig llegint.Quines lletres de cançons més boniques i plenes de sensibilitat.Les cançons ens fan el món més bonic i ens el fan veure més maco.
Marta Valls
Hola Marta.Sí que ha quedat bé amb les veus originals dels pescadors de l'època.Logicament el so no és bo però és molt emotiu i a mi em va fer il.lusió poder-ho posar.
Devien ser ben feliços de poder cantar tan lliurement i amb tot el gust.S'els veu molt contents a les fotos.Persones senzilles i contentes de si mateixes sense neguits ni afanys.Només cantant per l'alegria de fer-ho amb tota senzillesa.Llàstima que el teu sogre ja no hi sigui per explicar-nos coses.
Si que he sabut que ha marxat en Josep dels LLops de Mar.Sembla que encara el vegi.Sempre molt somrient i carinyós,pessigant-me la galta fort cada setmana que venien a cantar a sota a casa.Com si fos una nena petita.Em feia gràcia.
I es clar que m'en recordo d'en Carles Sabater,Marta.Les coses passen així i així és.
Però jo no crec que això faci reflexionar Marta.
Tothom queda parat al moment i sap greu una mort sobtada però d'això a reflexionar...és el moment i prou.No és pensa en el que realment significa ni en l'abast que té.No a tothom colpeix profundament les morts sobtades per què sino les persones no es comportarien amb duresa,crueltat i resentiment envers les altres persones.Hi hauria més bon cor en aquest món si això fes reflexionar.
I la sensibilitat tampoc es mostra en la lletra d'una cançó o poema.És en els gestos i actituds,en tenir un cor ample i generós,en no voler ferir conscientment que és demostra la sensibilitat.
A la vostre generació us van adoctrinar massa sobre que la bona voluntat,la bona fe i la dedicació i l'amor porten sempre coses bones i es valoren i jo en el món actual no ho veig gens així.Potser a la teva joventut...ara tot està capgirat i és ben el contrari.
Em sap greu no ser ja tan refiada com tu Marta.
Però si que és cert que aquestes lletres i melodies són precioses i ens fan el dia a dia més bonic si pensem en elles com quelcom que podria ser i que potser alguns cops i en algún lloc ha arribat a ser.
Moltes gràcies pel teu comentari i desitjo que t'agradin les cançons que aniré posant.
Records a la plana de Vic i petons.
Magnific article per la manera tan original i bonica en que està presentat.Emociona sentir aquells antics pescadors.
Com a la secció Cantaires,molt bona la idea de la presentació del blog amb aquesta bonica havanera a Calella que em sumo al desig de que es faci MOLT CONEGUDA.
Jaume Robles
(amb el teu permis em poso a la conversa d'abans)
Si que tens raó que la sensibilitat i bondat es demostra amb els fets i no les paraules i lletres però tampoc vegis el món tan cru i tan capgirat Anna i més a la teva edat! et queda molt per veure i desitjo que sigui tan bonic com aquestes havaneres que admires.
Increible de bonic aquest reportatge amb les veus originlas dels cantaires.Si que t'hi has ben lluit.
Un dels més meravellosos homentages que podien tenir aquests senyors al cel siguin.
des d'allà han d'estat encantats de la vida de poder-se veure a la xarxa amb fotos i les seves veus per tot el planeta de la ma d'una noieta plena d'il.lusió pel que ells cantaven,pel mar i per la poesia.
I l'havanera de l'Antònia Vilàs un 10!QUAN LA SENTIREM A CALELLA??
Margarida Homs
Una salutació per tu Anna.Ens va passar l'estona molt més agradable mentre esperavem la cantada a la sorra de la platja de Calau.Tot el teu amor per les havaneres i tota l'escalfor i alegria que desprenies parlant-ne és present en cada pàgina d'aquest blog.Un treball fabulós.
Moltes felicitats.
La cantada ens va agradar molt per què els Pescadors,Port Bo i Peix Fregit són molt bons i la Silvia Perez Cruz un luxe d'escoltar.
És una vetllada per desitjar que torni cada estiu i per recordar amb alegria tot l'any.
Aquesta de pàgina sobre Calella i els pescadors és preciosa,com la de la història,la dels compositors i sobre tot la de les cançons.
Enhorabona maca,i molt de gust d'haver-te conegut.Que passis un bon estiu.
Seguirem el teu blog.
Isabel Sunyer
Molt i molt bonica A Prop del Mar en el marc de la cala Port Bo.
L'Antoni Mas,en Carles Casanovas i en Bastons són els tres craks de les havaneres.
La cantada sempre ha estat a l'altura però amb la Silvia Perez Cruz ha estat més a l'altura que mai.Va ser molt bonic i emotiu escoltar-la amb tan sentiment cantant al seu pare.
Anna Maria Esther,dona gust seguir el teu blog i espero també que algún dia la cançó de l'Antònia Vilàs que has posat com a presentació es torni a cantar.
És molt bonica.
Carme de Cassà
PEIX FREGIT,PORT BO,EMPORDANET i BERGANTÍ són els millors grups de cançó de taverna que tenim a Catalunya.No sé que en penseu,però cada cop em reafirmo més en aquesta opinió;esplèndides veus,magnifica interpretació instrumental i magnific repertori.
Són dignes de representar Catalunya al més alt nivell a tot el món.
M'hagués agradat molt que L'Empordanet participessin a la cantada gran en comptes de relegar-los a la platja del Canadell a la set de la tarda.No ho mereixen i més tractant-se d'un record a en Càstor que era un cantaire del grup.Aquestes coses no s'entenen.
Les esplèndides veus d'en Pere i en Xavi hauríebn d'haver brillat el dissabte a Calella.
Com sempre em va agradar la cantada,aquest cop des de la pantalla del Canadell però vaig trobar molt a faltar L'Empordanet.
La Silvia,esplèndida com sempre.
Un goig tornar a veure el mestre Bastons a l'escenari.
Per molts anys.
Segur que els pescadors cantaires estaven per allà escoltant Anna Maria.He tornat a repassar aquest blog de Calella i és un preciós homenatge.
També m'uneixo a votar per què surti del "baul de los recuerdos" l'havanera de Calella de l'Antònia Vilàs.
Núria de Palafrugell
D'acord amb que són els millors grups i que l'Empordanet i hagués hagut de ser.
Són grups amb categoria que deixen el llistó molt alt per tot on van.
Boira de la terra ferma també em van sorprendre molt gratament.
L'ambient de Calella aquest dia ja des de primeres hores de la taula és fantàstic i ho no us ho podeu perdre al menys un cop a la vida.
Uns de les festes més boniques a Catalunya.
Molt bones totes les havaneres que ens presentes amb la secció de les cançons.Molt original i molt ben fet.
A l'Estartit també hi haurà bona cantada..no us la perdeu.
Fins la propera.Ah i els pescadors cantaires...segur que hi eren.
Un crac en Josep Bastons!
Vam veure la cantada per la tele.
Com cada any,ha seguit bonica i emotiva i més aquest any amb el recordatori de la Silvia Perez al seu pare.
Tots els grups van estar magnifics.
Espero que continuï per molts anys aquesta mostra com tu dius de poesia,color i música i que Tv3 no ho deixi mai de televisar.
És el més bonic homenatge a aquestes
veus dels vells cantaires que ens has presentat.
Magnific reportatge,un altre cop t'ho dic perquè és molt bonic i un bon incert de tenir a la xarxa.
Tot el blog és molt bonic i un esplèndid suport a la cançó de taverna.Esplèndid de debo maca.
Continua sempre endavant com ja t'he dit amb alegria i fermesa per damunt de tot!no defalleixis mai.
Un petó molt fort amb tot el carinyo,ja ho saps.
I per quan COLORS doncs??
Carmina Castellví
Al igual que la història de l'havanera,molt original i ben fet.
És un plaer aquest blog,digne de veure i escoltar!!moltes felicitats.
També pels programes de ràdio.
Sònia Blanch
Ens veiem a la cantada aquest any!!! Preciós el teu blog com sempre!!! Fas molt bona feina Anna Maria.Una abraçada
Neus
Publica un comentari a l'entrada